Planta 4a

Planta 4a és una pel·lícula que ens mostra la vida d’un grup d’adolescents, que per culpa de les malalties que pateixen han de viure dins d’un hospital. Tot i està hospitalitzats, els joves no deixen de tenir les necessitats típiques de la seva edat, on l’oci i el temps de lleure, en són la prioritat. Durant tot el film ens ensenya com s’ho fan per saltar-se els control i l’ordre habitual de l’ institució, per poder gaudir del seu temps. Juguen a basquet amb cadira de rodes, s’escapen durant la nit, fan carreres pels passadissos etc, i al final els hi organitzen un concert privat dels Estopa al gimnàs.

Dades tècniques

Títol i Subtítol: Planta 4a
Director: Antonio Mercero
Guio: Albert Espinosa/ Antonio Mercero
Any: 2003
País: Espanya
Música: Manuel Villalta
Actors: Juan José Ballesta, Gorka Moreno, Luis Ángel Priego, Alejandro Zafra, Monti Castiñeiras, Marco Martínez, Diana Palazón
Duració de a pel·lícula: 100 m

Argument

Un grup de nois que ronden els quinze anys comparteixen un 'barri' molt peculiar: la planta de traumatologia d'un hospital. Miguel Àngel, Izan, Dani i Jorge aconsegueixen amb la seva alegria desafiar el destí i fer suportable la seva estada al centre. La vida continua en aquest microcosmos regit per homes i dones de bata blanca. A part de les dietes hipo sòdiques, també hi ha pacients nous que conèixer, infermeres de les quals burlar-se, incursions nocturnes pels passadissos de l'hospital, partits de bàsquet que jugar contra l'equip de Sant Pau.
L'amistat, l'acceptació en el grup, és determinant en l'adolescència. Però és imprescindible quan la ridiculitzada, adolescència, es pateix en pijama i entre quatre parets. Però davant del sentiment col·lectiu, hi ha la identitat de cada un reaccionant a la seva situació: la solitud pretesament autosuficient de Miguel Ángel, el temor de Jorge al diagnòstic, els records personals de Izan, la primera història d'amor de Dani. En definitiva, tot i que aquest hospital tingui costums, jerarquia, llenguatge i economia propis, és un reflex del món. Moments feliços i amargs. Vent a favor i en contra. L'única mirada vàlida en aquest context és la que adopta el director Antonio Mercero en Planta 4 ª: el somriure des de la qual es combat i es burla el destí. L' humor és la força vital que utilitza Planta 4 ª per mostrar la vida d'aquests joves, que està basada en les experiències personals del guionista de la pel·lícula Albert Espinosa. El dolor es dissipa amb el riure i la solitud perd el seu eco. El gimnàs es converteix en una discoteca, les llums s'atenuen, sona la música d'Estopa, les ampolles es destapen, comença el ball... Aquesta és la lliçó que ens dóna Planta 4 ª en la seva apoteosi final i conjunta: la festa de la vida continua.