Les festes populars a Catalunya són un element clau de la cultura catalana. Provenen de molts anys de tradició i al llarg del temps s'han mantingut intactes. Serveixen com a ambient socialitzador, ja que apleguen a la població en un ambient festiu i distés.
El menjar centra gran part de les festes, i com a mínim és un dels protagonistes de gairebé totes. Les festes més habituals, com cal esperar en un país d'arrels agrícoles, són les de la collita: la Festa de la Cirera, la Xatonada del Penedès, la Sardinada de l'Escala i l'Aplec del Cargol de Lleida, etc. Hi ha productes que són consumits únicament durant les festes com ara les coques, els panellets, els bunyols i el tortell de Reis.
La gran majoria de les festes se celebren en dies associats amb la tradició cristiana; no obstant això, moltes d'aquestes tenen una clara arrel pagana o fins i tot manquen de cap element directament cristià, tret del fet que se celebra el dia d'un sant. I és que moltes festes han sigut transformades dels seus orígens prehistòrics sense perdre les seves al·lusions a la mitologia precristiana. Festes de gran renom com les Falles, els Correfocs i les Fogueres de Sant Joan tenen el foc, element pagà de transformació, com a eix central. D'altra banda, hi ha festes que sembla que arranquen precisament amb l'idea d'homanetjar un sant, com la diada de Sant Jordi, el Diumenge de Rams, Carnestoltes, la Passió o els Pastorets.
Un altre element festiu que prové de l'época medieval és l'elecció de la pubilla, molt típica al País Valencià, amb la Fallera Major. En altres festes, hi ha cercaviles de gegants representant una pubilla i un hereu, o alguna figura important del poble, que van acompanyats de capgrossos al ritme de cançons populars tocades pels grallers.
Els balls tradicionals també ocupen un lloc privilegiat dins la festa popular catalana. Exemples són la Sardana, la Dansa de la Mort, les Jotes o el Paga-li Joan. Els Bastoners interpreten danses molt animades a cop de bastó, i els Castellers representen castells de persones utilitzant la força humana. Una altre tradició, per exemple, és el cant d'havaneres, típic de la costa brava, on es relaten els viatges dels emigrants que marxaren a Cuba.
Aina Sala
