El consum responsable de joguines
Les joguines són aquells objectes que estan fets especialment per a divertir-se. De joguines n'hi ha per a infants però també per adults. Des d'una bessant més educativa, les joguines han de desenvolupar l'afectivitat, la intel·ligència, la creativitat, la sociabilitat, etc. Les joguines recullen l'herència cultural de cada lloc.
La nostra elecció a l'hora de comprar una joguina és decisiva, ja que som els compradors/es qui marquem els gustos de la societat. Hem d'aconseguir entre tots/es un consum responsable dels productes que ens ofereix el mercat.
Hi ha diversos factors que cal tenir en compte a l'hora de comprar una joguina, com per exemple:
- La joguina ha de ser estimuladora del joc.
- Cal provar la joguina abans de comprar-la.
- Cal comprar joguines adequades a l'edat de la persona que l'ha d'utilitzar.
- Saber de quin material estan construïdes.
- Atenció amb la publicitat enganyosa.
- Valorar el seu preu en relació a l'ús que se'n farà.
- L'etiquetatge ha d'identificar el fabricant, l'importador i la marca CE.
- Cal comprar joguines fàcils de reparar i que tinguin una bona durada.
- Cal comprar joguines variades però sense excés.
Lidia Jiménez
L'oci nocturn a Sant Cugat del Vallès
Quan la gent sap que una servidora és de Sant Cugat acostumen a mirar-te amb uns altres ulls. És normal, és una de les ciutats més cares de l'Estat Espanyol, per tant pressuposen que allà si viu bé. Suposo que deu ser cert, tot i que no ho sé per la meva pròpia persona, ja que qui viu en les grans cases i xalets acostumen a ser la gent amb diners que ve de Barcelona. Aquesta "invasió" de barcelonins és ben lògica, ja que Sant Cugat està just a l'altre banda de Collserola, a uns 20 km de la gran ciutat, i ofereix la possibilitat de viure en grans cases enmig del bosc a un quart d'hora de Barcelona, o en xalets amb vistes al famós camp de golf, on viuen personatges públics com per exemple en Joan Laporta. Aquesta rebuda "d'estrangers" barcelonins, amb el recolzament de l'Alcalde Lluís Recoder (CiU), ha convertit poc a poc Sant Cugat en una ciutat dormitori. Ja que una gran part dels nouvinguts fan vida a la Ciutat Comtal i només venen a Sant Cugat a descansar i desconnectar de la frenètica vida barcelonina. Això afecta molt negativament a la vida nocturna de la gent del poble de tota la vida, ja que per "no molestar" als nouvinguts l'Ajuntament ha limitat tota forma d'oci a la ciutat.
El jovent del poble, ens trobem limitats a l'hora d'esbargir-nos, ja que no hi ha cap local per anar a ballar o a prendre alguna cosa que tanqui més tard de les 2h. Tan sols hi ha un karaoke de sospitosa reputació que l'Ajuntament intenta tancar des de fa anys. Aquí acaba l'oci. Els bars i les terrasses han de tancar a les 12h. Ja no es pot fer res més dins de la ciutat. Això si, hi ha 2 "discoteques" que estan a les afores de Sant Cugat, una d'elles és un local extremadament glamurós que a més a més de negar l'entrada a la majoria de gent, cobren 15 euros l'entrada. L'altre discoteca, és troba a la carretera que uneix St. Cugat amb Rubí, on sobretot hi va gent castellana amb un dubtós gust musical, cosa que fa que quedi descartada també aquesta opció, a part que per accedir a qualsevol de les dues discoteques s'ha d'agafar el cotxe, cosa que augmenta el perill d'accidents de tràfic nocturns. Aquesta limitació d'oci ha comportat que els i les joves santcugatenques hagin de marxar a altres ciutats com Sabadell, Cerdanyola o Barcelona per tal d'esbargir-se.
A més a més de negar-nos l'oci cada cap de setmana, l'última jugada de l'Ajuntament és fer-ho per les dates especials, com per exemple Cap d'any, Carnestoltes o la Castanyada, on enguany no es van celebrar els tradicionals balls i/o orquestres típiques. El motiu era clar, el soroll molesta als veïns barcelonins que no dubten ni un moment a l'hora de denunciar-ho. L'ajuntament per a qui es decanta? Pels joves santcugatencs que aviat hauran de marxar de la ciutat per que és impossible pagar els elevats lloguers, o al barceloní que té una torre al centre del poble? la resposta és bastant evident. L'única esperança festiva són les barraques que és munten per la festa major. Inevitablement cada any estan més allunyades del nucli urbà ja que destorben a una certa part del veïnat. També cada cop estan més controlades per la policia impedint que la totalitat dels joves gaudeixin de les jornades festives.
Tot i així, com a Santcugatenca que sóc, estimo la meva ciutat, Per aquest motiu em dol tant que se'ns valori tant poc al jovent. A més a més en una ciutat amb un nombre tant elevat de joves, (St. Cugat té la taxa de natalitat més elevada de l'Estat Espanyol des de fa anys). Ho trobo sincerament indignant. Crec que s'haurien de crear més alternatives i ser més permissius amb l'oci nocturn dins del nucli urbà.
Aina Sala
L’oci en joves amb retard mental.
Segurament, un dels reptes més importants de l’educació és socialitzar els joves perquè es desenvolupin com adults en el futur dins la societat. Aquets repte ha de ser igual amb els nens/es amb retard mental. Aquest fet és molt complicat, perquè sovint es cau en un paternalisme que els nega la possibilitat de convertir-se en adults i ser tractats com a tal, perquè es considera que no poden tenir una progressió.
L’oci dins d’aquest col•lectiu és molt important perquè pot servir d’entrenament als joves per desenvolupar les habilitats socials que posteriorment el poden ajudar a tenir una vida social normalitzada. El que fa que l’oci sigui un bon element d’integració recau en el seu component lúdic. El temps d’oci no presenta restriccions, sinó tot el contrari un gran marge de llibertat.
L’oci en joves amb retard mental ha de ser:
• Una part del seu temps lliure
• Ha de tenir una finalitat pròpia, hi ser desitjable per sí mateix.
• Escollit de forma personal i autònoma.
• Realitzat de forma autònoma, els casos que requereixin ajuda en segons quines habilitats, aquesta ha de ser únicament transitòria.
• El resultat ha de ser sempre satisfactori. Ha de ser l’objectiu principal, tot hi que pot servir per adquirir habilitats socials, aquets aprenentatges no han de limitar l’objectiu, i fins i tot s’han de deixar de banda per aconseguir que l’oci sigui satisfactori.
Oriol Fité
Els establiments d'oci
Per a cada edat hi ha diferents tipus d'establiments d'oci. A continuació, faré un breu repàs per aquells que són una bona alternativa per ocupar el nostre temps de lleure.
1. Establiments d'oci per a infants:
- Els esplais: són establiments de lleure per a infants d'entre 3 i 17 anys, que funcionen en horari extraescolar, en periodes de vacances i caps de setmana. Organitzen un seguit d'activitats que afavoreixen el creixement personal dels nens i nenes en relació amb si mateixos i amb el seu entorn . Tenen un funcionament propi, definit per l'educació en el lleure. Donen el protagonisme a l'infant i a les seves experiències i treballen per la col·lectivitat.
- Els escoltes: un dels moviments de lleure més antics del món, inspirat en les pràctiques de Baden Powell. L'escoltisme té un mètode educatiu propi i es desenvolupa a nivell internacional. S'organitzen en grups per edats i contribueixen al desenvolupament integral dels joves, tot explorant l'entorn i potenciant el treball en equip.
- Centes Oberts: centre de dia amb funcions de prevenció en casos de marginació i exclusió social. Funcionen fora de l'horari escolar i donen suport a les tasques escolars. Intenten reforçar la personalitat de l'infant a través dels hàbits i de les activitats d'oci alternatives.
2.Establiments d'oci per a joves:
- Casals de joves: són eines de desenvolupament comunitari que promouen els processos d'inserció activa dels joves a la societat. Augmenten les pràctiques participatives, afavoreixen el desenvolupament social i personal dels joves, donen recursos i promouen iniciatives de dinamització socio-cultural de l'entorn i col·laboren en la resolució de conflictes dels propis joves. Els casals de joves faciliten el procés de transició cap a la societat adulta.
3. Establiments d'oci per adults:
- Centres cívics: equipaments municipals de caràcter social i cultural que treballen per fomentar el teixit associatiu, la participació en la comunitat i la dinamització de la ciutadania. Solen tenir una programació anual de les activitats que desenvolupen que acullen les iniciatives de la pròpia població.
4. Establiments d'oci per a gent gran:
- Casals d'àvis: tenen la finalitat de fer participar a la gent gran major de 65 anys en activitats de lleure on es relacionin entre ells/elles mateixes. Les activitats són preventives de la salut, formatives i d'oci, com per exemple viatges, preparació de festes populars, etc.
Lidia Jiménez
